Vistas de página en total

lunes, 31 de enero de 2011

Alimentar-se d'art

                                           Anne Siems

Quan mengem aliments plens d'energia, cuinats amb amor, presentats amb amor, ens alimentem d'art. Però també ens alimentem d'art amb la mirada, amb les olors, els sons, amb les sensacions. Necessitem alimentar-nos d'art per fer que el nostre esperit creixi, agafi aire i espai, es conegui i reconegui en quelcom, en cada cosa que ens passi a la vida. 
Submergir-nos en espais plens d'art, com museus, sales d'exposicions, llibreries, cafès, botigues, parcs...Necessitem sentir l’art amb una melodia, en el somriure d’algú, en els actes de tothom. L’art és el meu aliment predilecte, escalfa el meu cor, el meu cos, la meva ànima. Construeix el meu món, el transforma, em transforma. Em dona ales de papallona, de falcó, d’oreneta. M’omple del perfum de l’herba, de les roses, del rostit d’espatlla de be de la mare.
Sense l’art res tindria sentit, ell és l’amor i l’odi, la saviesa, el desconeixement i el descobriment, l’esclat i la contenció, les paraules i el silenci. Ell és l’aliment suprem dels homes, el meu aliment suprem, sense ell no seria jo.
Sense ell tota l’existència no seria possible.
Avui penjo artistes que trobareu als links, els que m'alimenten i als que agraeixo com un mantra etern la seva nutrició. 
                                          Maleonn 
    


                                              
                                                 Mike Thompson
                             

                                          J Prichard

domingo, 30 de enero de 2011

Veure pintar a la Nathalie Lété


Avui us penjo 2 vídeos on la il·lustradora i pintora  francesa (de París) Nathalie Lété pinta en directa dues botigues, una a Tokio i l'altre a Nova York. És un plaer veure-la pintar i crec que d'alguna manera m'ha ressonat tant el que pinta i com ho fa que m'ha animat a tornar a pintar natura, cosa que ja fa molts anys que no faig.
Li dono les gràcies a ella i al seu art per haver-me fer retrobar amb la meva época de papallones i flors.
Espero que els gaudiu molt!


També penjo un tercer vídeo, on les il·lustracions animades són seves. Està ambientat en un carrer comercial d'Ambers i fet amb foto, video i animació.
Salut i bon dia a tothom.

jueves, 27 de enero de 2011

RITA PITKA BLUMENSTEIN, 73 años ( CONSEJO DE LAS 13 ABUELAS INDIGENAS)



Ella es una de las componentes del Consejo Internacional de las 13 abuelas indígenas, 
sabias en sus tribus, que creen que su cosmovisión puede ser útil en este mundo de hoy. Así lo explican en La voz de las trece abuelas
El pasado no es una carga, sino que es un andamio que nos trajo hasta el día de hoy. Somos libres para crear nuestra propia vida fuera de nuestro pasado y  del presente. Estamos en nuestros antepasados. Cuando podemos curar a nosotros mismos, también sanan nuestros antepasados, nuestras abuelas, nuestros abuelos y nuestros hijos. Cuando nos curamos a  nosotros mismos, sana la Madre Tierra.
Yup'ik madre, abuela, bisabuela, esposa, tía, hermana, amigo, ancianos tribales. Nacida en un barco de pesca , se crió en Tununak, Alaska, Rita asistió a una escuela Montessori en Seattle durante cuatro años. Ella ha trabajado en muchos hospitales  como ayudante de  médico  en Bethel y Nome. Ella ha viajado y  enseña cestería, canto, baile  en todo el mundo, gana dinero para los colegios nativos de América. 
Rita ha participado en numerosas conferencias donde la curación de su enseñanza de los "Talking Circle" se registraron y se publicará. Rita es actualmente empleada de la Fundación South Central tribales como médico con la utilización de la energía y la medicina.


"Nací en un barco de pesca, en una isla de 6 km2,en Alaska, soy yupik. Viuda, me queda una hija y 6 nietos. Fui la primera persona en Alaska que obtuvo el título de médico de Medicina Tradicional y como tal trabajo en la Fundación South Central."
Su bisabuela conocía el camino que usted iba a recorrer...
Yo me crié con las abuelas sabias, caminé con ellas y aprendí de ellas sin hacer preguntas.
¿Por qué sin preguntas?
La mejor manera de enseñar es sencillamente siendo.
Sí, señora.
Todas las abuelas sabían que yo sería una gran sanadora y una líder espiritual, pero la que más confiaba en mí era mi bisabuela, fue ella la que me entregó las trece piedras y las trece plumas de águila, para "cuando las abuelas por fin se reúnan".
¿Todas ustedes tienen visiones?
Sí, yo empecé a tenerlas a los cuatro años y desde entonces tengo el poder de sanar y lo ejerzo, pero le aseguro que yo no hago nada, simplemente me entrego.
Eso es mucho.
Nada me pertenece, no tengo nada, todo lo dejo ir y no pienso sobre ello. La contrapartida es que nada me hiere.
Pero tuvo un cáncer.
Las enfermedades vienen de la rabia, una rabia sostenida y soterrada se convierte en enfermedad. Yo acumulé ira desde mi infancia. Mi padre murió un mes antes de que yo naciera y siempre lo añore. Y quería tener una nariz hermosa, un perfil como el de Elizabeth Taylor, y bonitos vestidos.

¿Y qué le dijo la abuela?
Que si quería verme una nariz hermosa, me limpiara por dentro. Bella por dentro es bella por fuera. Tuve que aprender sobre mí misma, entender que sólo existe la abundancia y que para vivir en paz hay que perdonar. Al dolor hay que dejarlo marchar.
Dicho por usted, parece sencillo.
El problema es que nos olvidamos de lo que esencialmente somos. Nos emperramos en hacer cosas en lugar de permitirnos no hacerlas. Siempre esforzándonos, queriendo gustar a alguien, queriendo ser fuertes.
La otra opción no la veo clara...
Permitirnos ser, es decir: ser nosotros mismos, tomarnos nuestro tiempo para hacer lo que debemos hacer, ser más flexibles. Conocernos y compartir.
'El empeño que ponemos en ser perfectos es lo que nos hace sufrir tanto'.
Sí, eso pienso. Y también pienso que a veces la gente está aferrada a su sufrimiento.
¿Y qué le ha ayudado a conocerse a sí misma?
Me he deshecho de mi ego, no hay quien baile mejor o peor que yo. Todo lo que veo es hermoso, así que quiero que todo el mundo vea todo hermoso y que aprendan a amarse a ellos mismos y compartirlo con todos los demás.
¿Y cómo se llega ahí?
En mi pueblo, desde muy pequeñitos se les enseña a los niños que lo que piensan tienen que sentirlo y que lo que sienten tienen que pensarlo.

¿Qué le ayudó a superar la muerte de cinco hijos?
Sueño que han crecido y que me están ayudando. A veces pienso que si vivieran aquí igual me causarían dificultades. Están en el otro lado y me protegen, y yo les doy las gracias todos los días. No puedo agarrarme a ellos, fui un instrumento para traerlos a este mundo de camino al siguiente.
Cuando era pequeña, mi madre solía decirme que cuando vamos al otro lado nos convertimos en estrellas y que hay muchas ventanas en el universo que nos están mirando.
¿Elegimos la vida que vivimos?
Sí. Estamos aquí por una razón, así que debemos hacerlo lo mejor que sepamos, agrandar nuestro espíritu, ser sabios, porque eso es lo único que nos llevamos.
¿Y usted cómo supo cuál era su destino?
"Soy una niña - le dije al gran espíritu-. Mañana me marcharé, pero, mientras tanto, ¿qué es lo que se supone que debo hacer? Muéstrame el camino".
¿Se lo mostró?
No, el camino simplemente viene si aprendes a escucharte a ti mismo y tratas a todo el mundo como te gusta que te traten a ti. Mi bisabuela me enseñó hace mucho tiempo que te conviertes en ser humano cuando aprendes a aceptar, cuando aprendes a fluir. ¿Y sabe lo que decía mi madre?
Algo que me impresionará, seguro...


Mi madre me decía: "Está bien. Está bien cuando está bien, y está bien cuando no está bien". Es así, pero siempre queremos cambiarlo todo y de esta forma nos agarramos a lo que está mal y no lo dejamos ir.
Está bien.
Cuando lo malo te viene, tienes que aceptarlo y aprender de ello. Cuando una cosa buena viene, la atesoramos como si no volviera a sucedernos nunca mas. Pero la vida, como las estaciones, es un ciclo, siempre el mismo y siempre cambiante.
Su pueblo casi fue exterminado, si hubieran aceptado en lugar de luchar por mantenerse, usted no estaría aquí.
Tras la Segunda Guerra Mundial, el gobierno de Estados Unidos intentó acabar con nuestra cultura negándonos el derecho a la pesca y la caza, y construyeron escuelas para indígenas en las que prohibían a los niños hablar su lengua materna.
Gran error.
Aquello ocurrió, no luchamos, y ahora todo el mundo quiere ser como nosotros, quieren conocernos; les perdonamos, es así como funciona, hemos de desprendernos del ego y de la avaricia de cogerlo todo, ¿para qué lo quieres?...



miércoles, 26 de enero de 2011

Butoh de Febrer a Juny


Porto la llum allà on fa mal
Res s’estanca, tot és viu
Mentre el meu cos es mou.

Us informo de que la propera sessió de butoh del mes de febrer es realitzarà el dissabte dia 19 a l’Adoberia dins de l’horari habitual: de 10 a 13h.
També i com ja us ha enviat la Maite passo els dies de taller intensiu programats d’abril a juny.
Dissabte 16 d’abril
Dissabte 18 de juny, últim taller del curs 2010/2011
Per aquests intensius que també es faran a l’Adoberia l’horari serà de:

10 a 14h
i de 15 a 18h
i el seu preu: 50e
 La idea és que tot/es portem la nostre carmanyola amb quelcom lleuger, per dinar juntes i tornar a posar-nos a ballar.

L’última qüestió que volia comentar-vos, és que existeix la possibilitat de canviar i/o complementar els intensius amb un taller al mes, tal i com hem fet fins ara, conservant els dies dels que ja disposem de l’Adoberia i afegint dos dissabtes de Març i Maig, en els que podríem realitzar els tallers a l’espai de la Magda Ninot, ja la coneixeu dons és una de les alumnes habituals dels tallers. Només us llenço la proposta per tal de que hi pugueu pensar i en parlem de tot plegat el proper dia de taller.
L’univers és generós i ens ofereix infinites possibilitats!
Dono les gràcies a la Maite i a la Magda per oferir els seus espais.

Tots els tallers de butoh ja estan oberts a tothom, homes i dones en harmonia i aprenentatge constant.

Allò que he viscut
Allò que visc, sento
Allò que em va passant i fent sentir
Ho porto guardat al cos.

Si ho ballo, si deixo que es mogui
Puc honrar-ho; estimar-ho.

Salut i bon dia a tothom!
Sigueu felices, és una qüestió d’actitud i acceptació de la vida tal com ens ve!


domingo, 23 de enero de 2011

Una mica d'animació

Si cau una pedra......tot canvia.
Aquest matí de fred, animem-nos una mica
amb aquest curtmetratge dels Hezarfen

lunes, 17 de enero de 2011

El nou atlante

El guillaume Nery practica el salt base d'una forma molt especial, en un forat al mar. Baixa amb apnea a una profunditat que escapa la comprensió de la nostre ment.
Em pregunto, si ell és un nou atlante o potser tan sols un meditador submarí, o una sirena masculina.
Bé, jutgeu vosaltres mateixos i gaudiu del vídeo, que no te pèrdua: ni per la música, ni per les imatges, muntatge, fotografia, etc.

Estic segura, que us impressionarà gratament.
Salut i amor per tothom.


viernes, 14 de enero de 2011

Els ballarins del cercle sagrat

 


Avui us penjo dos vídeos de dos ballarins de hoopdance , formen part de la gran comunitat de ballarins del cercle.Tothom sap fer anar un cercle, portem aquest moviment incorporat a dins de les nostres cel.lules, en la nostre respiració, en la circulació de la nostre sang, en el moviment del planeta i del univers.
Ballar amb un cercle, és ballar per nosaltres mateixos i alhora, ballar per alimentar el infinit moviment sagrat d'energia dels multi-universos dimensionals.
Aquests dos ballarins són excepcionals, el Matias és nord americà i ella és russa. Tots dos fan girar els seus cercles des de punts molts distants del món per activar, recordar i recordar-nos que la vida és moviment.
Si esteu interessats en saber més sobre el cercle podeu veure:

Salut i bon dia a tothom!

jueves, 13 de enero de 2011

Memòria dels ALMA a L'ESCOLAB




Aquest estiu del 2010, l’Àlex i jo (ALMA) vam participar en aquestes jornades que organitzava Telenoika i que a més a més de tot el que llegireu ara, servia per celebrar els 10 anys de l’associació. Ara estem fent un recull de la feina feta per enviar-la a l’associació i m’ha fet gràcia de penjar-ho al blog. 
La nostra obra, la vàrem fer conjuntament amb amigues estimades: L’aina, la Tanit, la Núria...Gràcies a totes elles va ser possible i vagi des de aquí el nostre agraïment.

Nom del projecte: Vestits d’arbre.
La pell dels arbres ens transmet conceptes: vida, pas del tems, sol recollit, memòries de quan habitàvem els boscos, la cadena dels nostres ancestres, l’arrelament, la força de la terra, el contacte amb el vent, amb la pluja, amb totes les forces i els habitants de la natura...
Construint vestits de troncs i pintant-los amb colors absoluts: el groc, el vermell, el blanc i el negre, els hi fem un homenatge a ells i ens fem un homenatge a nosaltres mateixos, honrem la seva memòria que també és la nostra.

La performer
L’Aina té 2 anys, només fa dos anys que ha arribat al planeta i pinta des de el seu cor, des de el contacte directa amb l’experiència, sense judici, amb tota la força de la seva natura. Pinta vestits de papers fets d’arbres per els arbres i un vestit de pintura sobre la seva pell.
Aprenem d’ella i ens meravellem del seu art, la força del seu art pur, efímer i alhora indestructible, viu i sa, sense cap tipus de contaminació social, ni manipulació humana. L’Aina ens recorda d’on venim, ens ensenya on anem i nosaltres ens sintonitzem amb ella i ens alliberem de les nostres escafandres artificials, dels nostres escuts i defenses que davant de la sinceritat no ens serveixen per res.
L’Aina, els arbres i nosaltres som un tot, amb les pintures, els pinzells, els papers... Un tot que està viu, en procés constant de transformació i ple d'una bellesa infinita que ens commou.


 Explicació conceptual  de l'Escolab

Vol ser una zona temporalment autònoma productora de riquesa col·lectiva. Llenguatges, codis, eines i funcions. Preceptes que mostrin altres formes de fer amb la vida.
Vol crear un joc ideal en un entorn rural, un cercle màgic per l'economia del dò, per una economia del p2p, una economia generosa de les relacions socials, una abundància col·laborativa, una compartició entre iguals.
Ser un laboratori transdisciplinar on compartir desitjos, codis, fonts de coneixement, essències singulars de coneixements múltiples. Un multivers d'estiu, temporal, on els cossos i els cervells puguin acomodar-se. Plantarem llavors de mediactivisme, llavors artístiques, tecnològiques, d'energies lliures, i també llavors de bones idees, de desitjos singulars i col·lectius, des de la necessitat d'innovar i d'inventar nous prototips mentals.
Facilitar la creació de conceptes, codi, maquinari i conceptes lliures, altres energies, experimentació audiovisual, escultures, textos, obres lliures per al comú. Un laboratori des de l'esdevenir i per al futur.
No hi ha mètodes, només una llarga preparació col·lectiva i cooperant, productora d'eines per atacar la realitat a nivell local i global.
Com a dispositiu per la generació de projectes poètics, polítics, artístics, tecnològics que en la seva telecomunitat obri nous territoris transversals d'acció col·lectiva per un èxit col·laboratiu, betatest d'un món on càpiguen molts mons, un món molt altre, un món on el desig no desconegui l'economia i l'art, on la ciència estigui al servei de les necessitats d'aquest altre món necessari i possible, un món que portem més de 10 anys creant.


Podeu llegir molt més sobre l'escolab i telenoika a :