Hi ha persones que t'impressionen d'una forma profunda, modificant la teva vida d'una forma quasi imperceptible, però que amb el pas del temps resulta que es torna radical.
Aquestes persones deixen un registre inesborrable, que s'incorpora a la teva trajectòria de vida. Si a més a més, t'agrada practicar una mena de religió anomenada: "introspecció i auto-coneixement mitjançant les manifestacions artístiques", també s'incorporen com a rastre visible i invisible en tota la teva obra artística.
Aquest és el cas, a més d'elles, existeixen dins meu milions de presències de dones i homes artistes, o si més no, amb personalitats inclassificables; però que sempre tenen a veure amb l'art i la cultura en general.
Avui vull parlar-vos d'elles: de l'Anna Mendieta, demà de la Sophie Calle i el cap de setmana de la Marina Abramovic.
L'Anna és el principi, la primera d'aquestes artistes importants, llarga vida al seu art, espero que el gaudiu tant com us ressoni.
Comencem per el principi:
Víscera, necessitat d'entendre el món i de manifestar-se, com a part artística d'ell mateix. M'ha deixat el rastre del ritual i els símbols imprès a l'ADN, m'ha regalat la fusió amb la natura, la recerca constant dels orígens i l'amor a manifestar-me amb l'art, com a mitja davant de tot.
L'art és un recorregut de vida, quelcom intrínsec que no pot separar-se de la nostra essència; en forma part, posseint tant un pes com un volum molt importants.
Amb ella el cos esdevé l'eina, l'instrument, l'element que necessita fusionar-se amb l'obra, que necessita formar part de l'obra, ser l'obra. Ella obre el camí a totes les altres, a tots els altres que ho han fet, ho fan i ho faran; alhora ens connecta amb les nostres ancestres, les dones prehistòriques que ritualitzaven amb el seu cos la història del món, de la vida. Totes elles: les gregues, les de les tribus ancestrals, les celtes...... totes i cada una de les dones que formen part de la cadena que va fins a nosaltres.
Posa davant dels nostres ulls tots els matriarcats, totes les nostres connexions femenines amb el tot, amb la natura, amb la terra, amb la resta de dones i la humanitat.
La seva sola visió ens guareix i el seu art fort ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixes, sobre nosaltres mateixos i alhora ens remena o pertorba per a la fi sempre alliberar-nos.
Amb ella tot depèn del nostre estat intern i essencial, amb ella tot torna a començar i tot, possiblement té un sentit.
Per veure vídeos de l'Ana Mendieta cliqueu al link:
SFMOMA. org Ana Mendieta
