El primer dia vull publicar un conte curt sobre les diferents realitats que cada ser viu.
Espero que us agradi.
Salut
Ull de Talp
Aquella nit de calor, quan faltava poc per la mitja nit, l’Eudald nas de gos i l’Ovidi gos de nas, estaven preparant la seva immediata intervenció en la també immediata sessió informativa.
Segons informacions de molt bona mà o pota, com vulgueu dir-li, aquella mateixa nit succeiria una successió de successos sorprenents.
Jo, des de dalt de l’arbre veia l’esplanada rodona, suau superfície de molsa tova, matalassera del bosc, catifa dels arbres.
Els ocells afinant com cantants per l’imminent obertura, on farien una versió lliure del seu últim himne de benvinguda.
Les senyoretes Mirta i Merlina conill, fregant-se les orelles per deixar-les polides i netes com una patena.
Els inventors talps que tot ho palpen, ensumant els perfums com perfumistes experts als que cap olor se’ls escapa.
Nas de gos, saludà als presents després de l’himne i com un rei presentat en Gos de nas comunicà a la concurrència.
- Estimats amics, os hem reunit aquí, per informar-vos, que d’aquí a uns moments a les 12 en punt, començarà un eclipsi total de lluna!
Saltaren tots els animals, enlairant-se damunt de la catifa verda, contents i excitats per causes lunars.
Tothom va anar a buscar un lloc, d’aquells que saps que és el teu lloc, aquells llocs que t’acullen, buscant llocs, volaven els mussols com ombres blanques.
Les conilles si posaven bé sota el pruner, coquetes i aparellades com en la publicitat.
Tot el bosc contemplà l’ombra del sol davant la lluna. Tots, dons tots no, tots menys els talps que davant de la llodriguera palpaven, ensumaven i deien:
- quina llàstima que nosaltres, no puguem veure la lluna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario