Páginas vistas en total

miércoles, 24 de octubre de 2012

Poetes de la desesperació 1: Miguel Hernández

Miguel Hernández

Tu que morires per la llibertat i per l'amor i per els sentiments....
Tu que ens vas ensenyar a sentir i que ens fas de conductor del dolor...
Vagin per tu les meves llàgrimes i el meu respecte.
T'invoco en aquests temps en els que hem perdut la memòria; aquest temps que ens fa amnèsics totals de tant dolor que vam sentir, que van sentir els nostres avis i els nostres ancestres, en totes les guerres en les que ens hem matat uns germans i els altres. Però sobretot vull recordar l'última: " La guerra civil".
Ara que les nostres ànimes estan mig curades, no deixis que l'odi i la incomprensió d'uns quants ens faci tant mal.
Estic segura que tu vius i regnes en algun cel si existeix; fes que els cors dels sers que ara s'ens mostren com explotadors, manipuladors,  cruels, ambiciosos i totes aquelles brutícies humanes que llueixen com si fossin medalles. Que aquests no tinguin cap poder sobre nosaltres, que no ens puguin omplir el cor ni el cap amb el seu odi.
Gràcies Miquel, sé que faràs tot el que puguis!





domingo, 21 de octubre de 2012

jueves, 18 de octubre de 2012

martes, 16 de octubre de 2012

Die Antwoord: O com convertir els frikis en un producte per les masses!

Aquesta última edició del Sonar, va incloure l'actuació d'aquest grup. Un fenomen de masses que va molt més enllà de totes les prediccions. Tot i que en cap moment voldria esdevenir destructiva amb la meva crítica i valoro molt el que ens ofereixen, crec que han convertit l'estètica friki en estètica de moda; tant la seva imatge, com els dibuixos o les rates acompanyants en els seus vídeos, han passat de ser marginals a ser moda.
Encare que mantenen un cert encant, m'agraden i crec que tenen un punt d'originalitat malmès per moments, malgrat això,  tota la brutícia s'ha tornat massa polida per a ser creïble. Les rates van massa netes i el concepte artístic està tant empastissat que ja no els puc veure com a obra d'art alternativa i crec que han caigut en allò que podríem anomenar pinso industrial, preparat per a ser consumit per grans masses i adient a elles. De tota manera i ho dic amb el cor, valen la pena com a producte musical.
Jutgeu vosaltres mateixos.


Die Antwoord







jueves, 11 de octubre de 2012