Páginas vistas en total

miércoles, 24 de octubre de 2012

Poetes de la desesperació 1: Miguel Hernández

Miguel Hernández

Tu que morires per la llibertat i per l'amor i per els sentiments....
Tu que ens vas ensenyar a sentir i que ens fas de conductor del dolor...
Vagin per tu les meves llàgrimes i el meu respecte.
T'invoco en aquests temps en els que hem perdut la memòria; aquest temps que ens fa amnèsics totals de tant dolor que vam sentir, que van sentir els nostres avis i els nostres ancestres, en totes les guerres en les que ens hem matat uns germans i els altres. Però sobretot vull recordar l'última: " La guerra civil".
Ara que les nostres ànimes estan mig curades, no deixis que l'odi i la incomprensió d'uns quants ens faci tant mal.
Estic segura que tu vius i regnes en algun cel si existeix; fes que els cors dels sers que ara s'ens mostren com explotadors, manipuladors,  cruels, ambiciosos i totes aquelles brutícies humanes que llueixen com si fossin medalles. Que aquests no tinguin cap poder sobre nosaltres, que no ens puguin omplir el cor ni el cap amb el seu odi.
Gràcies Miquel, sé que faràs tot el que puguis!





No hay comentarios:

Publicar un comentario