De molt petita, recordo que el primer i potser l’únic àlbum de cromos que vaig fer era el de la Heidi. Aquesta sèrie, en aquells moments era per mi tant tendre i bonica que crec que va robar el cor innocent de molts dels infant de l’època. Molts anys després vaig començar a conèixer l’obra del Miyazaki i em va fascinar.
Res més existeix quan veig les pel•lícules del Hayao. Aquest artista juntament amb el seu soci i amic Isaho Takahata n’és el responsable. En totes elles, els símbols juntament amb la imaginació desbordant de l’autor em provoquen moltes emocions aconseguint que els límits entre el mon real i l’imaginari desapareixien. Torno a creure en mags, en fades, en esperits del bosc, en la bondat, la innocència.... Torno a ser una nena que es desfà entre els móns fantàstics que hom voldria experimentar en la realitat algun dia.
Per tot això avui us adjunto un llistat d'algunes de les seves obres que espero no deixi indiferent a ningú que les vegi.
Les pel·lícules
El castillo ambulante
El viaje de Chihiro
La princesa Mononoke
Ponyo en el acantilado
Nausica en el valle del viento
Mi vecino totoro
Kiki aprendiz de bruja
El castillo en el cielo
Porco rosso
No hay comentarios:
Publicar un comentario