Emilie Lund: cantar per seguir viu

Pujaré a dalt de la muntanya blava amb eles peus descalços.
Miraré el món amb els ulls innocents, nous, acabats d'obrir, de des-precintar.
Escoltaré la cançó, sense sentir res més, fosa amb el blau de la muntanya i amb el blau cel del cel.... celeste.
Quan ja no sigui res més que una música efímera que acaba de sentir-se, baixaré de la muntanya blava, sanada, nova, des-precintada.