El Tony Orrico
arriba davant meu, porta dues espases de grafit, dues ungles negres, dues
varetes màgiques.
Comença a ballar una
dansa sagrada i alhora dibuixa, dibuixa amb el seu cor, amb tot el seu ser,
fent servir tot el cos com eina.
El Tony converteix
la dansa, el seu cos i l’art en comunicació amb l’essència dels entorns, amb l’essència
d’ell mateix; excavant una entrada cap a dins, cap a la natura de les
partícules universals que tot ho formen.
Vibra amb elles, s’hi
comunica, es torna una d’elles. Una partícula de la font que es manifesta, que
balla per parlar, per entendre, recorre, explicar...
El Tony transcendeix
els límits entre les arts, l’inconscient, la matèria i l’estat de trànsit que
li permet manifestar el flux infinit, el moviment imparable entre mons, entre matèries,
natures...
Ús recomano que l’exploreu
i descobriu tota la ressonància que desprèn!
Salut i bon dia de
Sant Jordi a tothom!
potser tambe t'interessa aquesta dona ...
ResponderEliminarhttp://judithannbraun.com/default3.asp